.png)
Convido tothom a buscar a internet «embarassos d'infants de menys d'onze anys per violació». La llista és preocupant, i la pregunta és: per què l'Església no permet l'avortament d'una nena brasilera de nou anys que s'hi juga la vida per aquest embaràs de dos bessons?L'actitud del bisbe catòlic no es va fer esperar. L'arquebisbe José Cardoso Sobrinho demanava a la mare que no s'autoritzés l'avortament. El pretext era salvar la vida dels dos embrions de setze setmanes, i no la de la nena, que, segons els metges, estava en perill de mort. I l'excomunió, per descomptat, a la nena.
El seu padrastre, de vint-i-tres anys, abusava d'ella. Ell havia d'haver estat excomunicat i no la mare ni la filla, com calia esperar. Es converteix la víctima en culpable. Però, de quina vida parlem, de la mare en perill o dels embrions? Perquè la nena també és vida, no solament la dels embrions. És clar que la vida humana present és abans que la vida futura, ja que les persones vives haurien de passar al davant de les «futuribles», que no són encara persones, com defineix el Codi Civil actual: la vida comença no des de la concepció (codi 1981), sinó des que el fetus és fora de l'úter. Si Déu, com diu l'Església catòlica, és el dador de la vida, no es pot dir que permeti la violació, ni la malformació del fetus, ni que posi en perill la mare. Déu se suposa que no pot emparar un violador.
Hi ha un procés biològic, i el punt final és el bebè, però no és el mateix un fetus de setze setmanes que un de set mesos: és per això que té sentit una llei de terminis per evitar abusos. En el fons, ens movem en un cert romanticisme, però no tenim en compte que, a vegades, l'embaràs és una agressió per a la dona, i la vida no sempre és un bé.
L'ètica natural ha de tenir en compte les circumstàncies conflictives, basades en la realitat i acceptar-les. En aquest sentit no s'explica que es parli dels fetus més que de les persones que moren en les guerres o sentenciades a mort...
Dir no a l'avortament en general, sense tenir en compte casos excepcionals, és exercir el poder sobre les dones: violades, amb malformació del fetus o que l'embaràs suposi un perill per a la mare.
Quin pot ser el futur d'una mare de nou anys, en perill de mort? L'excomunió no és cap solució, és una condemna.
Vicent Mata és llicenciat en ciències polítiques ( vmata@xtec.cat )
