El pla especial dels aiguamolls de l'Empordà inclou un total de 9.892 hectàrees de superfície terrestre protegida, una xifra que suposa doblar l'espai que actualment té el parc natural (4.792 hectàrees). Aquesta ampliació s'explica perquè el pla inclou unes zones perifèriques que també s'han de protegir perquè són un connector biològic amb el parc del cap de Creus i també del Montgrí. De fet, el pla aposta perquè aquestes noves zones s'acabin incorporant al parc natural d'aquí a dos anys. El document afegeix set poblacions dins l'àmbit i també fa una gradació de les zones dels Aiguamolls que necessiten més protecció que d'altres. A les gairebé deu mil hectàrees de terra se n'hi afegeixen 5.891 de l'àmbit marítim, que també s'inclou en el pla per primera vegada.
El Departament de Medi Ambient va presentar a finals de l'any passat el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l'Alt Empordà, però sense concretar gaires mesures concretes. Ara, aquest document, al qual ha tingut accés El Punt, s'ha remès als ajuntaments perquè se'l puguin estudiar i fer-hi comentaris abans que el pla especial es porti a l'aprovació inicial. Els alcaldes d'algunes poblacions s'han queixat que havien de tenir el document al gener, però que l'han rebut molt més tard. El Departament de Medi Ambient, que havia anunciat que els alcaldes tindrien el document a principi d'any, reconeix que es va detectar algun error i que per això es va retardar l'entrega.
L'esperat pla estava pendent des de la creació del parc natural fa vint-i-sis anys. El text ha de servir de «full de ruta» per engegar les actuacions que s'hagin de fer al paratge en els pròxims anys. De fet, el pla inclou una sèrie de documents que s'han de tenir a punt en el termini de quatre anys des de la seva aprovació [vegeu peça]. Entre les novetats del pla, destaca la superfície que comprèn, ja que inclou sectors que fins ara no estaven inclosos al parc natural. L'explicació és que s'han incorporat les diferents normatives que s'han anat aprovant en els últims anys (Xarxa Natura 2000 o el pla director de l'Empordà, per exemple). Al final, això ha fet que la superfície protegida passi de 4.792 hectàrees a 9.892, sense comptar la zona marítima, que és de 5.891 hectàrees. Segons el document, això es fa amb la «voluntat de preservar àmbits que podrien ser incorporats al parc natural».
Dins d'aquest àmbit, que enllaça els Aiguamolls amb el cap de Creus i el massís del Montgrí, es distingeixen diferents zones de protecció.
La zona de reserva és la que té un grau més alt de protecció i inclou paratges on no es pot accedir, com ara l'illa de Caramany o la platja de Can Comes. Hi ha també la zona costanera, que ja està protegida perquè és en zona de domini marítim terrestre. En aquest punt es diu que cal fer el pla d'usos de les platges de Sant Pere Pescador. En les àrees anomenades agronatural i agrícola i forestal es permeten les activitats ramaderes i agrícoles, tot i que amb algunes recomanacions. També es distingeix la zona d'acampada, que inclou els espais on hi ha càmpings, als quals permet obres de millora. La zona marítima s'hi inclou per primera vegada i s'especifica que s'hi han de regular les activitats com el marisqueig o el surf d'estel. Pel que fa a les zones perifèriques, el text diu que s'hi han de limitar els usos.
El pla especial dels aiguamolls de l'Empordà inclou un total de 9.892 hectàrees de superfície terrestre protegida, una xifra que suposa doblar l'espai que actualment té el parc natural (4.792 hectàrees). Aquesta ampliació s'explica perquè el pla inclou unes zones perifèriques que també s'han de protegir perquè són un connector biològic amb el parc del cap de Creus i també del Montgrí. De fet, el pla aposta perquè aquestes noves zones s'acabin incorporant al parc natural d'aquí a dos anys. El document afegeix set poblacions dins l'àmbit i també fa una gradació de les zones dels Aiguamolls que necessiten més protecció que d'altres. A les gairebé deu mil hectàrees de terra se n'hi afegeixen 5.891 de l'àmbit marítim, que també s'inclou en el pla per primera vegada.
El Departament de Medi Ambient va presentar a finals de l'any passat el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l'Alt Empordà, però sense concretar gaires mesures concretes. Ara, aquest document, al qual ha tingut accés El Punt, s'ha remès als ajuntaments perquè se'l puguin estudiar i fer-hi comentaris abans que el pla especial es porti a l'aprovació inicial. Els alcaldes d'algunes poblacions s'han queixat que havien de tenir el document al gener, però que l'han rebut molt més tard. El Departament de Medi Ambient, que havia anunciat que els alcaldes tindrien el document a principi d'any, reconeix que es va detectar algun error i que per això es va retardar l'entrega.
L'esperat pla estava pendent des de la creació del parc natural fa vint-i-sis anys. El text ha de servir de «full de ruta» per engegar les actuacions que s'hagin de fer al paratge en els pròxims anys. De fet, el pla inclou una sèrie de documents que s'han de tenir a punt en el termini de quatre anys des de la seva aprovació [vegeu peça]. Entre les novetats del pla, destaca la superfície que comprèn, ja que inclou sectors que fins ara no estaven inclosos al parc natural. L'explicació és que s'han incorporat les diferents normatives que s'han anat aprovant en els últims anys (Xarxa Natura 2000 o el pla director de l'Empordà, per exemple). Al final, això ha fet que la superfície protegida passi de 4.792 hectàrees a 9.892, sense comptar la zona marítima, que és de 5.891 hectàrees. Segons el document, això es fa amb la «voluntat de preservar àmbits que podrien ser incorporats al parc natural».
Dins d'aquest àmbit, que enllaça els Aiguamolls amb el cap de Creus i el massís del Montgrí, es distingeixen diferents zones de protecció.
La zona de reserva és la que té un grau més alt de protecció i inclou paratges on no es pot accedir, com ara l'illa de Caramany o la platja de Can Comes. Hi ha també la zona costanera, que ja està protegida perquè és en zona de domini marítim terrestre. En aquest punt es diu que cal fer el pla d'usos de les platges de Sant Pere Pescador. En les àrees anomenades agronatural i agrícola i forestal es permeten les activitats ramaderes i agrícoles, tot i que amb algunes recomanacions. També es distingeix la zona d'acampada, que inclou els espais on hi ha càmpings, als quals permet obres de millora. La zona marítima s'hi inclou per primera vegada i s'especifica que s'hi han de regular les activitats com el marisqueig o el surf d'estel. Pel que fa a les zones perifèriques, el text diu que s'hi han de limitar els usos.
El Departament de Medi Ambient va presentar a finals de l'any passat el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l'Alt Empordà, però sense concretar gaires mesures concretes. Ara, aquest document, al qual ha tingut accés El Punt, s'ha remès als ajuntaments perquè se'l puguin estudiar i fer-hi comentaris abans que el pla especial es porti a l'aprovació inicial. Els alcaldes d'algunes poblacions s'han queixat que havien de tenir el document al gener, però que l'han rebut molt més tard. El Departament de Medi Ambient, que havia anunciat que els alcaldes tindrien el document a principi d'any, reconeix que es va detectar algun error i que per això es va retardar l'entrega.
L'esperat pla estava pendent des de la creació del parc natural fa vint-i-sis anys. El text ha de servir de «full de ruta» per engegar les actuacions que s'hagin de fer al paratge en els pròxims anys. De fet, el pla inclou una sèrie de documents que s'han de tenir a punt en el termini de quatre anys des de la seva aprovació [vegeu peça]. Entre les novetats del pla, destaca la superfície que comprèn, ja que inclou sectors que fins ara no estaven inclosos al parc natural. L'explicació és que s'han incorporat les diferents normatives que s'han anat aprovant en els últims anys (Xarxa Natura 2000 o el pla director de l'Empordà, per exemple). Al final, això ha fet que la superfície protegida passi de 4.792 hectàrees a 9.892, sense comptar la zona marítima, que és de 5.891 hectàrees. Segons el document, això es fa amb la «voluntat de preservar àmbits que podrien ser incorporats al parc natural».
Dins d'aquest àmbit, que enllaça els Aiguamolls amb el cap de Creus i el massís del Montgrí, es distingeixen diferents zones de protecció.
La zona de reserva és la que té un grau més alt de protecció i inclou paratges on no es pot accedir, com ara l'illa de Caramany o la platja de Can Comes. Hi ha també la zona costanera, que ja està protegida perquè és en zona de domini marítim terrestre. En aquest punt es diu que cal fer el pla d'usos de les platges de Sant Pere Pescador. En les àrees anomenades agronatural i agrícola i forestal es permeten les activitats ramaderes i agrícoles, tot i que amb algunes recomanacions. També es distingeix la zona d'acampada, que inclou els espais on hi ha càmpings, als quals permet obres de millora. La zona marítima s'hi inclou per primera vegada i s'especifica que s'hi han de regular les activitats com el marisqueig o el surf d'estel. Pel que fa a les zones perifèriques, el text diu que s'hi han de limitar els usos.
El pla especial dels aiguamolls de l'Empordà inclou un total de 9.892 hectàrees de superfície terrestre protegida, una xifra que suposa doblar l'espai que actualment té el parc natural (4.792 hectàrees). Aquesta ampliació s'explica perquè el pla inclou unes zones perifèriques que també s'han de protegir perquè són un connector biològic amb el parc del cap de Creus i també del Montgrí. De fet, el pla aposta perquè aquestes noves zones s'acabin incorporant al parc natural d'aquí a dos anys. El document afegeix set poblacions dins l'àmbit i també fa una gradació de les zones dels Aiguamolls que necessiten més protecció que d'altres. A les gairebé deu mil hectàrees de terra se n'hi afegeixen 5.891 de l'àmbit marítim, que també s'inclou en el pla per primera vegada.
El Departament de Medi Ambient va presentar a finals de l'any passat el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels aiguamolls de l'Alt Empordà, però sense concretar gaires mesures concretes. Ara, aquest document, al qual ha tingut accés El Punt, s'ha remès als ajuntaments perquè se'l puguin estudiar i fer-hi comentaris abans que el pla especial es porti a l'aprovació inicial. Els alcaldes d'algunes poblacions s'han queixat que havien de tenir el document al gener, però que l'han rebut molt més tard. El Departament de Medi Ambient, que havia anunciat que els alcaldes tindrien el document a principi d'any, reconeix que es va detectar algun error i que per això es va retardar l'entrega.
L'esperat pla estava pendent des de la creació del parc natural fa vint-i-sis anys. El text ha de servir de «full de ruta» per engegar les actuacions que s'hagin de fer al paratge en els pròxims anys. De fet, el pla inclou una sèrie de documents que s'han de tenir a punt en el termini de quatre anys des de la seva aprovació [vegeu peça]. Entre les novetats del pla, destaca la superfície que comprèn, ja que inclou sectors que fins ara no estaven inclosos al parc natural. L'explicació és que s'han incorporat les diferents normatives que s'han anat aprovant en els últims anys (Xarxa Natura 2000 o el pla director de l'Empordà, per exemple). Al final, això ha fet que la superfície protegida passi de 4.792 hectàrees a 9.892, sense comptar la zona marítima, que és de 5.891 hectàrees. Segons el document, això es fa amb la «voluntat de preservar àmbits que podrien ser incorporats al parc natural».
Dins d'aquest àmbit, que enllaça els Aiguamolls amb el cap de Creus i el massís del Montgrí, es distingeixen diferents zones de protecció.
La zona de reserva és la que té un grau més alt de protecció i inclou paratges on no es pot accedir, com ara l'illa de Caramany o la platja de Can Comes. Hi ha també la zona costanera, que ja està protegida perquè és en zona de domini marítim terrestre. En aquest punt es diu que cal fer el pla d'usos de les platges de Sant Pere Pescador. En les àrees anomenades agronatural i agrícola i forestal es permeten les activitats ramaderes i agrícoles, tot i que amb algunes recomanacions. També es distingeix la zona d'acampada, que inclou els espais on hi ha càmpings, als quals permet obres de millora. La zona marítima s'hi inclou per primera vegada i s'especifica que s'hi han de regular les activitats com el marisqueig o el surf d'estel. Pel que fa a les zones perifèriques, el text diu que s'hi han de limitar els usos.
Font i més informació: El Punt