.png)
Benvolgudes companyes. La conjuntura econòmica que vivim des de fa uns mesos ha fet que el 8 de març que hem commemorat enguany sigui més que mai un envit per a la reflexió. La crisi ens ha servit per constatar el fracàs d'un camí que ja sabíem equivocat. El desmantellament progressiu de l'estat del benestar i les polítiques neoliberals dels últims quinze anys han reduït la capacitat de reacció de les administracions davant una crisi que està tenint un fort impacte sobre les dones. Malgrat no haver buscat ni provocat una crisi que és responsabilitat de l'especulació, nacional i forastera, les dones som les més perjudicades per la tempesta financera. D'una banda, la major part de les persones que en els últims mesos han perdut la feina són dones. La pèrdua d'ingressos de les famílies ha provocat que les dones haguem d'invertir més temps en el treball domèstic, una feina que no es computa enlloc. D'altra banda, en els darrers anys hi ha hagut una tendència a feminitzar les feines més precàries de la societat. Les feines domèstiques i els serveis són els sectors més afectats per la difícil situació econòmica.
El 8 de març, doncs, va ser una cita per a l'alerta, per a la vigilància permanent. Una cita per saber denunciar les temptacions de retallar les últimes conquestes de les dones. L'avinentesa de la crisi no ha de servir com a excusa per oblidar les nostres reivindicacions. Malgrat la conjuntura econòmica adversa, les polítiques d'igualtat de gènere, d'equiparació salarial, de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, són més necessàries que mai.
La crisi està demostrant amb tota la cruesa del món l'obsolescència d'un model de creixement caduc. Tanmateix, la crisi també pot ser una oportunitat per decidir si volem continuar com fins ara, en una societat patriarcal moguda per l'interès i el lucre, o si ens decidim d'una vegada per un model de societat més sostenible, just i igualitari. Juntes, podem!
