.png)
[1936, Orriols - 1998, Santa Eugènia de Ter] és homenatjada avui dilluns (2 feb.) a Barcelona
La Leonor Joher, la Leo, se'ns torna a fer present a través del calendari 2009 editat per l'Institut Català de les Dones (ICD). Una dona forta, una militant obrera, veïna i amiga, lluitadora de moltes causes que tenen les persones com a centre. Una dona eugenial, arrelada al seu barri, a l'Associació de Veïns, a la JOC (Joventut Obrera Catòlica), al treball discret i al més visible. Testimoni viu d'implicació, de reivindicació, d'esperances, de fidelitat i d'utopia. Gràcies a persones com ella reescrivim la història amb clau de relleu.
Núria Terés i Bonet és veïna de Santa Eugènia de Ter
AVUI DILLUNS 2 de febrer
L'Institut Català de les Dones (ICD) organitza un acte d'homenatge a dones líders veïnals. Avui dilluns -2 de febrer- el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, presidirà l'acte d'homenatge i reconeixement a un conjunt de dones que van formar part dels moviments veïnals de la dècada dels setanta. La vida i la tasca social duta a terme per dotze d'aquestes dones ha estat difosa a través del calendari 2009 Veïnes, ciutadanes i d'una exposició basada en aquesta publicació. L'acte tindrà lloc a la seu de l'ICD, plaça Pere Coromines 1, de Barcelona, a les 6.30 de la tarda. L'objectiu d'aquesta actuació és donar a conèixer la participació femenina que és a l'origen de moltes escoles, mercats, jardins, centres de salut i d'atenció a les dones, que han humanitzat i feminitzat les nostres ciutats. Properament serà homenatjada a Santa Eugènia de Ter.
Leonor Joher, veïna de Santa Eugènia de Ter*
Va néixer l'any 1936 al poble d'Orriols, a l'Alt Empordà, i va anar poc a l'escola. De ben jove va marxar a servir a Girona i d'allà a Perpinyà, on va viure tres anys. A mitjan anys cinquanta es va instal·lar a Santa Eugènia de Ter, que es va annexionar a Girona el 1963. Va treballar en el servei domèstic al llarg de la seva vida i, ja casada [amb Pere Blesa], el va combinar amb els treballs a la llar i l'educació dels dos fills i la filla que va tenir. També va ser dependenta d'una sabateria i d'una llibreria.
El barri de Santa Eugènia anava mal creixent, fet que comportava la destrucció de referents d'identitat col·lectiva com els plataners, el cementiri, algun edifici antic o el Pont del Dimoni. A partir de la segona meitat dels anys setanta, el veïnat es va organitzar per fer front a l'agressivitat de les intervencions urbanístiques i Leonor hi va tenir un paper destacat. La presència de dones, sovint més joves, va ser significativa a l'Associació de Veïns i veïnes que s'havia constituït el 1979. Tot i que ella, inicialment, no se sentia preparada per assumir càrrecs -una autopercepció que moltes dones coneixem prou bé-, va arribar a encapçalar debats amb les autoritats municipals arran de la lluita que duien a terme, conjuntament amb els barris veïns, contra el projecte d'autovia que dividia la zona. Quan avui una antiga presidenta [Anna M. Molist] de l'AV la recorda i diu que va aprendre molt d'ella, ens fa palès que Leonor es relacionava des del reconeixement i la circulació d'autoritat que fan créixer les persones.
Va formar part de la Junta, del Grup d'Urbanisme i del Grup de Cultura, des d'on es van recuperar les festes tradicionals de Santa Eugènia. En homenatge al pont desaparegut, l'AV va editar la revista Pont del Dimoni, en la qual també va col·laborar. Va dedicar-se a preservar i recuperar el patrimoni i la identitat de la seva comunitat fins que va morir, el 1998. Avui la seva tasca continua donant fruits.
*Text extret del calendari 2009 Veïnes, ciutadanes editat per l'Institut Català de les Dones (ICD)
