.png)
INFORME DE LA SOSTENIBILITAT
L'excés de vehicles motoritzats, l'alt consum d'energia elèctrica, una generació de residus superior a la mitjana estatal i la gran quantitat de segones residències són alguns dels "punts febles" de la ciutat de Girona, que la fan poc sostenible. De fet, el terme municipal s'hauria de multiplicar per 44,67 per poder generar recursos suficients i absorbir els residus de forma sostenible.
L'actual nivell de vida està deixant una empremta ecològica evident a les comarques gironines, ja que els recursos naturals són limitats i la seva explotació segueix un ritme ascendent. De fet, els veïns de la ciutat de Girona consumeixen actualment recursos equivalents a 44,67 vegades la seva superfície. És a dir, que el terme municipal de Girona hauria de multiplicar-se per 44,67 per poder produir els recursos consumits per als seus ciutadans i absorbir tots els residus que genera de forma veritablement sostenible. Això és el que s'anomena "petjada ecològica". En el cas del conjunt de la província, es fan servir en aquests moments uns recursos equivalents a sis vegades la seva extensió.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de l'estudi "Sostenibilitat Local. Una aproximació urbana i rural", presentat per l'Observatori de la Sostenibilitat d'Espanya (OSE), aquesta setmana. En aquest document s'assenyala que els habitants de la ciutat de Girona tenen un dels índexs de desenvolupament humà més elevats de les capitals espanyoles, però en canvi la seva petjada ecològica es troba per sobre dels recusos de la província, de manera que la capital gironina "se situa encara lluny del desitjable objectiu cap a la sostenibilitat".
Els principals "punts dèbils" de la ciutat de Girona en matèria de sostenibilitat són el seu alt índex de motorització -un dels més elevats de tot l'Estat, amb 67,47 vehicles per cada 100 habitants-, l'alt consum d'energia elèctrica -un dels primers arguments esgrimits per construir la interconnexió elèctrica-, generació de residus (1,5 quilos per habitant i dia, quan la mitjana de les ciutats de menys de 100.000 habitants es troba en 1,4) i un ús poc eficient de l'estoc d'habitatges, ja que hi ha una gran quantitat de segones residències.
Girona, però, també supera la mitjana estatal en altres índexs. Per exemple, pel que fa al consum domèstic d'aigua, que se situa en 170,1 litres per habitant al dia, mentre que en el conjunt de l'Estat és de 167. En canvi, el conjunt global d'aigua consumida es troba per sota els valors mitjans estatals. En matèria de desplaçaments, l'informe destaca l'escàs pes del transport públic, que sols suposa un 4% dels desplaçaments. La majoria de ciutadans es mouen a peu per la ciutat (56,1%), mentre que un 37,2% utilitzen el transport privat. D'aquests, els cotxes se n'emporten la major part (32,7%), mentre que amb moto només es fan el 4,5% dels desplçaments amb vehicle. Finalment, les bicicletes només s'utilitzen per al 2,4% dels trajectes. Per l'OSE, es tracta d'un "repartiment desequilibrat", a causa, especialment, de la poca incidència del transport públic.
No tot són males notícies, però. L'informe també remarca alguns dels "punts forts" de la ciutat: els seus nivells d'activitat econòmica i treball es troben entre els més elevats de tot l'Estat, i a més té una gran quantitat de zones verdes urbanes, molt superiors al que és habitual i, fins i tot, al recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
A més, malgrat que és la capital que ha experimentat un major creixement de població (que ha estat del 19,45% entre 2001 i 2006), no s'ha observat un creixement del sòl de naturalesa urbana, com sí que ha succeït en altres capitals espanyoles. Això es deu, en part, a la falta de sòl vacant a la ciutat. Per tant, s'ha aturat el creixement més enllà del que estava previst al POUM de 2002.
Font: Diari de Girona
