.png)
El canvi climàtic, si no es prenen mesures efectives per atenuar, serà més ràpid i més intens del previst per l'últim informe d'avaluació dels científics de Nacones Unides (l'IPCC), que es va presentar a principis de 2007. Aquest informe era massa prudent o conservador, a la vista de les investigacions més recents sobre l'escalfament global. És la conclusió de diversos experts, alguns d'ells membres de l'IPCC, durant la reunió anual de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS), que se celebra a Chicago.
Les temperatures poden pujar entre 2 i 11,5 graus centígrads d'aquí a final de segle, i no entre 1,1 i 6,4 com indicava el quart informe de l'IPCC, el AR4. "Ara tenim dades que mostren que entre 2000 i 2007, les emissions de gasos d'efecte hivernacle es van incrementar molt més ràpidament del que esperàvem, sobretot a causa dels països en vies de desenvolupament, com la Xina i l'Índia, que han tingut un enorme creixement de la producció elèctrica gairebé tota basada en el carbó", va explicar a Chicago Chris Field, de la Universitat de Stanford (EUA) i un dels responsables del proper informe de l'IPCC, que s'emetrà en 2014 i que" indicarà un escalfament molt superior per al futur ", va afirmar.
Si la tendència actual no canvia, l'augment de les temperatures suposa un alt risc d'incendi a les selves tropicals i de fusió d'extenses zones de la tundra àrtica, emetent en ambdós casos milers de milions de tones de gasos d'efecte hivernacle que poden a alhora, augmentar les temperatura global i generar un cercle viciós, una espiral incontrolada de causa-efecte cap a finals de segle, va explicar Field. "Cal evitar sobrepassar el límit a partir del qual l'emissió massiva de gasos d'efecte hivernacle comenci a marxar amb pilot automàtic".
En una sessió científica dedicada als avenços científics sobre canvi climàtic des del AR4, Anny Cazenave, del Centre Nacional d'Estudis Espacials (Toulouse, França), va explicar que les recents i més precises mesures sobre l'oceà global realitzades des de satèl lits indiquen que el nivell del mar està pujant, com a mitjana, uns 3 mil límetres l'any, és a dir, el doble que en el segle XX. Però hi ha zones, com el Pacífic Occidental, l'Oceà Antàrtic i el Sud de Groenlàndia, on la pujada registrada és ja tres vegades superior, amb un centímetre a l'any.
A més de les selves tropicals, un altre magatzem vital de diòxid de carboni en el planeta és l'oceà. Field va explicar que l'escalfament, segons estudis recents, genera augment dels vents, com es registra ja en l'oceà meridional. El vent desplaça la capa superficial d'aigua i emergeix aigua més saturat de CO2, el que limita la seva capacitat d'absorció. Aquest és un segon accelerador de l'escalfament, va explicar el científic d'Stanford.
Un tercer factor determinant és la fusió del permafrost a la tundra àrtica, que emetrà ingents quantitats de CO2 emmagatzemat en matèria orgànica que ha estat aquí congelada des de fa milers d'anys. "Les noves estimacions del total de CO2 retingut en el permafrost és de l'ordre d'un bilió de tones (ull, aquesta traduït, són mil milions americà)", va apuntar Field. "En comparació, la quantitat total de CO2 emesa per la utilització de combustibles fòssils des de l'inici de la revolució industrial és d'uns 350.000 milions de tones". Se sap ja que l'Àrtic està fonent molt més ràpidament que qualsevol altre lloc del planeta i que les plantes congelades són molt molt susceptibles a la descomposició quan es fon la tundra, així que aquest factor també genera un cicle viciós de més emissions / mes calor / més fusió de zones gelades / més emissions, ecétera, van destacar els científics a Chicago. "Aquests factors de retroalimentació a la tundra i en les selves tropicals ens i van tenir en compte en detall en l'últim informe de l'IPCC perquè no es comprenien a fons en el seu moment", va advertir Fields. "En resum: ara sabem que si no es prenen mesures efectives, el canvi climàtic serà més gran i més difícil d'afrontar del que pensàvem".
Les temperatures poden pujar entre 2 i 11,5 graus centígrads d'aquí a final de segle, i no entre 1,1 i 6,4 com indicava el quart informe de l'IPCC, el AR4. "Ara tenim dades que mostren que entre 2000 i 2007, les emissions de gasos d'efecte hivernacle es van incrementar molt més ràpidament del que esperàvem, sobretot a causa dels països en vies de desenvolupament, com la Xina i l'Índia, que han tingut un enorme creixement de la producció elèctrica gairebé tota basada en el carbó", va explicar a Chicago Chris Field, de la Universitat de Stanford (EUA) i un dels responsables del proper informe de l'IPCC, que s'emetrà en 2014 i que" indicarà un escalfament molt superior per al futur ", va afirmar.
Si la tendència actual no canvia, l'augment de les temperatures suposa un alt risc d'incendi a les selves tropicals i de fusió d'extenses zones de la tundra àrtica, emetent en ambdós casos milers de milions de tones de gasos d'efecte hivernacle que poden a alhora, augmentar les temperatura global i generar un cercle viciós, una espiral incontrolada de causa-efecte cap a finals de segle, va explicar Field. "Cal evitar sobrepassar el límit a partir del qual l'emissió massiva de gasos d'efecte hivernacle comenci a marxar amb pilot automàtic".
En una sessió científica dedicada als avenços científics sobre canvi climàtic des del AR4, Anny Cazenave, del Centre Nacional d'Estudis Espacials (Toulouse, França), va explicar que les recents i més precises mesures sobre l'oceà global realitzades des de satèl lits indiquen que el nivell del mar està pujant, com a mitjana, uns 3 mil límetres l'any, és a dir, el doble que en el segle XX. Però hi ha zones, com el Pacífic Occidental, l'Oceà Antàrtic i el Sud de Groenlàndia, on la pujada registrada és ja tres vegades superior, amb un centímetre a l'any.
A més de les selves tropicals, un altre magatzem vital de diòxid de carboni en el planeta és l'oceà. Field va explicar que l'escalfament, segons estudis recents, genera augment dels vents, com es registra ja en l'oceà meridional. El vent desplaça la capa superficial d'aigua i emergeix aigua més saturat de CO2, el que limita la seva capacitat d'absorció. Aquest és un segon accelerador de l'escalfament, va explicar el científic d'Stanford.
Un tercer factor determinant és la fusió del permafrost a la tundra àrtica, que emetrà ingents quantitats de CO2 emmagatzemat en matèria orgànica que ha estat aquí congelada des de fa milers d'anys. "Les noves estimacions del total de CO2 retingut en el permafrost és de l'ordre d'un bilió de tones (ull, aquesta traduït, són mil milions americà)", va apuntar Field. "En comparació, la quantitat total de CO2 emesa per la utilització de combustibles fòssils des de l'inici de la revolució industrial és d'uns 350.000 milions de tones". Se sap ja que l'Àrtic està fonent molt més ràpidament que qualsevol altre lloc del planeta i que les plantes congelades són molt molt susceptibles a la descomposició quan es fon la tundra, així que aquest factor també genera un cicle viciós de més emissions / mes calor / més fusió de zones gelades / més emissions, ecétera, van destacar els científics a Chicago. "Aquests factors de retroalimentació a la tundra i en les selves tropicals ens i van tenir en compte en detall en l'últim informe de l'IPCC perquè no es comprenien a fons en el seu moment", va advertir Fields. "En resum: ara sabem que si no es prenen mesures efectives, el canvi climàtic serà més gran i més difícil d'afrontar del que pensàvem".
Font: Ecodiari.cat
