El canvi climàtic, explicat als nens


"Aquesta és la història d'una noia alegre que un dia rondina perquè veu que els arbres ja no floreixen quan toca i es pregunta per què". Així comença l'últim conte de la periodista i escriptora de Girona Anna Genover, que porta per títol La Jardinera rondinaire. L'obra, que es presentarà el proper 27 de març a la Llibreria 22, va sortir publicada en català a finals del 2008, tot i que la seva versió anglesa, traduïda per Eugènia Genover, va aparèixer primer, el març del mateix any.

Crítica literària de Dèria Editors

Monstre climàtic

Anna Genover. «La Jardinera Rondinaire». Il·lustracions de Montse Alacuart. Col·lecció singular. Dèria Editors.

Podria semblar, pel títol d'aquest article, que aquest és un llibre típic sobre monstres terrorífics. Però no és així. El monstre de ficció que Anna Genover Mas (Girona, 1963) s'ha inventat és un monstre que tothom té al damunt, un monstre que no es veu, però es nota: el Monstre Canvi Climàtic.

La novel·la, malgrat ser d'autoria catalana, s'ha publicat primer en anglès, al Canadà ('The Grumpy Gardener'), un fet que aviat no semblarà insòlit perquè no és tampoc el primer. L'autora, periodista per la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laboradora durant un temps de TVE-Catalunya, es va especialitzar després en guió cinematogràfic, gràcies a una beca, a la Universitat de Nova York (NYU) i a la de Califòrnia - Los Angeles (UCLA). La seva inquietud per la literatura és recent i, a més d'aquest llibre, ha publicat a Tàndem (València), 'El broc màgic', premi de narrativa Vila de Paterna 2007.

Tant l'edició anglesa com la catalana de 'La Jardinera Rondinaire' són en cartoné i tenen, les dues, una acurada il·lustració que, en el cas de la catalana que ens ocupa, no es limita a les làmines principals sinó al conjunt de la tipografia en els títols de cada capítol i amb les caplletres que els inicien, donant així una sensació de conjunt molt treballat. Hi destaquen les làmines de les pàgines 132 i 135, que són les més arriscades i les que s'escapen més del retrat que en els altres casos es fa d'alguns dels personatges del relat. L'edició s'arrodoneix amb un llenguatge líric de l'autora, tan ric com corrent, però sense caure en el to carrincló que la temàtica podria haver fomentat.

La conservació de la natura és el fil conductor. I com en tota novel·la entre el bé i el mal, es fàcil endevinar que el mal és el Monstre Canvi Climàtic i el bé, la Jardinera Rondinaire, que té l'Esquirol Cofoi de mascota i que deixa de rondinar quan aconsegueix que el seu jardí no faci bogeries com les que li feia d'un temps ençà.

La trama de la novel·la s'empara en un viatge de descoberta de la protagonista que travessa la Terra de cap a cap i que, gràcies als consells ancestrals dels habitants que troba en cada lloc, aconsegueix lluitar contra les maldats del monstre i recuperar l'equilibri ecològic que garenteixi la continuïtat de la vida al planeta. I tot això, sense caure en la còmoda trampa literària del gènere pseudofantàstic d'imitació que tant pul·lula en la narrativa per a infants i joves.