.png)
Uns 150 familiars d'afusellats pel franquisme van reunir-se ahir al cementiri vell de Girona per homenatjar pares, avis, oncles i germans, les més de 520 víctimes que de 1939 a 1945 varen ser tirotejades a les tàpies laterals del recinte i posteriorment enterrades en una gran fossa comuna. L'emotiu acte va servir per reclamar una vegada més a l'Ajuntament que "dignifiqui" aquesta fossa, l'obri i es retornin els cossos als familiars perquè els puguin donar un "enterrament digne". Després, al lloc de la fossa hi volen un monument en memòria dels afusellats. "Jo crec que ens ho mereixem", va comentar la presidenta de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, Aïda Lorenzo.
"Ja és hora que siguem víctimes de veritat, que ens reconeguin i que anul·lin els consells de guerra contra els nostres familiars", va continuar Lorenzo, que es va mostrar molt crítica amb la llei de la memòria històrica. "No distingeix entre víctimes i botxins. Els malparits es pensen que si ens fan víctimes llavors ens hauran d'indemnitzar", va lamentar la presidenta de l'AFRF. "Però jo no vull diners bruts de sang sinó que facin un monument amb tots els noms, amb homenatges i honors", va assenyalar Lorenzo, filla de Juan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, un dels primers afusellats al cementiri de Girona.
L'associació sosté que les 520 persones afusellades i enterrades al cementiri de Girona estan identificades i que se sap "més o menys" on estan enterrades. Lorenzo assegura que les ferides segueixen obertes i que no es tancaran mentre els seus familiars "estiguin en aquelles fosses franquistes, feixistes".
"Creus que hi ha dret que al costat de la fossa amb les 524 persones enterrades hi hagi tombes i làpides amb frases com 'Caballero de España' o 'Caído por Dios y por la patria'?", va continuar Lorenzo. "Ja que diuen que han fet una llei de la memòria històrica que ho treguin, que ho facin desaparèixer. És una indecència i una falta de respecte que això encara estigui aquí", va criticar la presidenta de l'AFRF. La directora del Memorial Democràtic, Maria Jesús Bono, va ser l'encarregada de tancar l'homenatge tot recordant que la coneguda com a llei de fosses també s'aplicarà al cementiri de Girona.
Font: Diari de Girona
"Ja és hora que siguem víctimes de veritat, que ens reconeguin i que anul·lin els consells de guerra contra els nostres familiars", va continuar Lorenzo, que es va mostrar molt crítica amb la llei de la memòria històrica. "No distingeix entre víctimes i botxins. Els malparits es pensen que si ens fan víctimes llavors ens hauran d'indemnitzar", va lamentar la presidenta de l'AFRF. "Però jo no vull diners bruts de sang sinó que facin un monument amb tots els noms, amb homenatges i honors", va assenyalar Lorenzo, filla de Juan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, un dels primers afusellats al cementiri de Girona.
L'associació sosté que les 520 persones afusellades i enterrades al cementiri de Girona estan identificades i que se sap "més o menys" on estan enterrades. Lorenzo assegura que les ferides segueixen obertes i que no es tancaran mentre els seus familiars "estiguin en aquelles fosses franquistes, feixistes".
"Creus que hi ha dret que al costat de la fossa amb les 524 persones enterrades hi hagi tombes i làpides amb frases com 'Caballero de España' o 'Caído por Dios y por la patria'?", va continuar Lorenzo. "Ja que diuen que han fet una llei de la memòria històrica que ho treguin, que ho facin desaparèixer. És una indecència i una falta de respecte que això encara estigui aquí", va criticar la presidenta de l'AFRF. La directora del Memorial Democràtic, Maria Jesús Bono, va ser l'encarregada de tancar l'homenatge tot recordant que la coneguda com a llei de fosses també s'aplicarà al cementiri de Girona.
Font: Diari de Girona
