.png)
En els darrers anys, la Unió Europea (UE) ha promogut una política social clarament regressiva i antipopular. Un exemple d'això n'ha estat la Directiva sobre el temps de treball, també coneguda com a "directiva de les 65 hores", finalment bloquejada pel Parlament comunitari, però que tenia com a objectiu aconseguir més desregulació de les ja insuficients normes mínimes relatives als drets dels treballadors i les treballadores.
A causa de les polítiques monetàries i macroeconòmiques del Consell, del Parlament i del Banc Central Europeu (una institució tan poderosa com mancada de legitimitat democràtica), en els últims anys la UE ha vist com s'incrementaven els nivells d'atur, de treball precari i de desigualtat en la distribució de la renda, mentre els beneficis augmentaven per als grans grups econòmics i financers, fruit en bona part de la liberalització i la privatització de sectors productius estratègics i serveis públics fonamentals.
És necessari que el Consell Europeu prengui mesures per assegurar la primacia dels drets socials i de la solidaritat sobre la "llibertat" de mercat. Cal una revisió en profunditat dels tractats per obrir el camí a una Europa social, en cas contrari la greu crisi de legitimitat de l'actual model econòmic i social europeu es farà molt més profunda. És imprescindible que hi hagi disposicions clares en el dret comunitari que indiquin que els béns i serveis públics no poden estar sotmesos a les normes sobre competència, sinó que constitueixen un sector orientat únicament a l'interès públic, sota l'exclusiva competència dels estats membres i de les corresponents administracions territorials i locals.
El no irlandès al Tractat de Lisboa, en l'únic referèndum sobre aquesta norma celebrat a la Unió Europea, hauria de ser motiu suficient per qüestionar-la. Però en tot cas, aquest tractat no es pot interpretar de manera que afecti l'exercici dels drets fonamentals reconeguts en els estats membres, inclosos el dret de vaga i de negociació col·lectiva, ni per impedir adoptar lleis en matèria de política social més exigents que les establertes en les directives de la UE. En cas que les competències dels estats membres en matèria de política social o els sistemes de relacions laborals puguin entrar en conflicte amb la llibertat de mercat, els drets fonamentals han de prevaler sobre aquella suposada "llibertat". De manera preferent cal establir objectius clars per a la reducció de la pobresa i de l'exclusió social, per aconseguir un nivell mínim d'ingressos a través de les pensions, per fer possible l'accés universal a l'atenció sanitària. Treballar per incrementar sensiblement els salaris mínims, per reduir i eradicar les enormes diferències salarials de gènere. Per altra banda, qualsevol revisió de la Directiva sobre el temps de treball amb un contingut social hauria de centrar-se en la conciliació de la vida laboral i personal mitjançant una reducció de l'horari de treball, tant diari com setmanal. Tal com defensem des dels grups de l'Esquerra Unitària i dels Verds en el Parlament ?Europeu, s'ha d'iniciar una reflexió profunda sobre l'estratègia de la Unió en els aspectes econòmics i socials, i posar en relleu que el plantejament actual, centrat en la liberalització del mercat i la "competitivitat", s'ha d'abandonar i substituir per una nova estratègia integrada en favor de la solidaritat i del desenvolupament sostenible. Les properes eleccions europees són una bona oportunitat per començar a canviar aquesta política, la política que la dreta neoliberal i importants sectors de la socialdemocràcia han defensat fins ara.
Font: Jordi Cordoba/Diari de Girona
És necessari que el Consell Europeu prengui mesures per assegurar la primacia dels drets socials i de la solidaritat sobre la "llibertat" de mercat. Cal una revisió en profunditat dels tractats per obrir el camí a una Europa social, en cas contrari la greu crisi de legitimitat de l'actual model econòmic i social europeu es farà molt més profunda. És imprescindible que hi hagi disposicions clares en el dret comunitari que indiquin que els béns i serveis públics no poden estar sotmesos a les normes sobre competència, sinó que constitueixen un sector orientat únicament a l'interès públic, sota l'exclusiva competència dels estats membres i de les corresponents administracions territorials i locals.
El no irlandès al Tractat de Lisboa, en l'únic referèndum sobre aquesta norma celebrat a la Unió Europea, hauria de ser motiu suficient per qüestionar-la. Però en tot cas, aquest tractat no es pot interpretar de manera que afecti l'exercici dels drets fonamentals reconeguts en els estats membres, inclosos el dret de vaga i de negociació col·lectiva, ni per impedir adoptar lleis en matèria de política social més exigents que les establertes en les directives de la UE. En cas que les competències dels estats membres en matèria de política social o els sistemes de relacions laborals puguin entrar en conflicte amb la llibertat de mercat, els drets fonamentals han de prevaler sobre aquella suposada "llibertat". De manera preferent cal establir objectius clars per a la reducció de la pobresa i de l'exclusió social, per aconseguir un nivell mínim d'ingressos a través de les pensions, per fer possible l'accés universal a l'atenció sanitària. Treballar per incrementar sensiblement els salaris mínims, per reduir i eradicar les enormes diferències salarials de gènere. Per altra banda, qualsevol revisió de la Directiva sobre el temps de treball amb un contingut social hauria de centrar-se en la conciliació de la vida laboral i personal mitjançant una reducció de l'horari de treball, tant diari com setmanal. Tal com defensem des dels grups de l'Esquerra Unitària i dels Verds en el Parlament ?Europeu, s'ha d'iniciar una reflexió profunda sobre l'estratègia de la Unió en els aspectes econòmics i socials, i posar en relleu que el plantejament actual, centrat en la liberalització del mercat i la "competitivitat", s'ha d'abandonar i substituir per una nova estratègia integrada en favor de la solidaritat i del desenvolupament sostenible. Les properes eleccions europees són una bona oportunitat per començar a canviar aquesta política, la política que la dreta neoliberal i importants sectors de la socialdemocràcia han defensat fins ara.
Font: Jordi Cordoba/Diari de Girona
