.png)
Girona en temps de flors forma part del circuit turístic de l'organització Pro-vida. Es la segona vegada en un mes que apareix a la ciutat per defensar la seva posició antiavortista. Això em fa pensar que no tenen una base important aquí i que necessita el suport extern per aparèixer públicament.En canvi les feministes d'aquesta ciutat i les persones que estan a favor de la Nova Llei dita, eufemísticament, d'interrupció de l'embaràs, anem a la defensiva i sortirem al carrer de forma reactiva avui, perquè apareix l'anomenada organització.
Així convertim una actitud legítima en defensa d'una llei de terminis en un enfrontament anti-pro-vida.
Em cal com a dona i feminista expressar quin és el meu sentir -crec que compartit per moltes altres dones- no en conec a cap que es manifesti proavortista, em nego a posar l'accent en aquesta dicotomia.
Tenir fills és una cosa molt seriosa i complicada perquè sigui el resultat d'una badada o error, un fill ha de ser una cosa desitjada, cal garantir-li almenys amor. Estic en contra que es converteixi en un tràmit o una obligació social. Cap dona pot ser pressionada perquè es converteixi en mare.
Quines són les bondats de la nova llei respecte a l'anterior? Primer, per ser una llei de terminis implica deslliurar la dona de la tutela de cap altre professional mèdic, cap persona ha de certificar perill físic o malaltia psíquica de la mare per avortar. Retorna a la dona el dret al propi cos i a la gestió raonada de la seva vida.
Segona, en ser possible només fins a les 12 o 14 setmanes (ja es veurà) tanca la porta als avortaments en etapes avançades de l'embaràs que es produeix alguna vegada. Sempre sota el paraigües d'algun professional enriquit amb el tema.
Endarrerits com anem respecte d'Europa (fins i tot de la catòlica Bèlgica) en temes com aquest i el de la contracepció només ens falta fer una guerra per autoritzar ara mateix la píndola de l'endemà.
Quan una dona, sovint una adolescent, ha d'avortar, és per esmenar un terrible error, propi de l'edat, que és l'excés de confiança -"a mi no em passarà"-, què fem amb aquesta adolescent? O amb qualsevol altra dona?
Be, Pro-vida les culpabilitza, les fa entrar en l'horror de creure's assassines obligant-nos a veure imatges patètiques d'embrions fets malbé, o be les farà creure, sense cap respecte als seus sentiments, que son fàbriques de procrear per a altres famílies que no poden.
Avui donarà recordatoris amb imatges de nens dolços i rossos i jo voldria que nosaltres no convertíssim aquesta excursió en un enfrontament amb aquests personatges residuals del món canviant.
En aquests moments, en què en tots els àmbits de la vida hem de conviure amb allò vell i allò nou que es gesta, en aquesta transició com totes ben difícil, preferiria que les dones de Girona acompanyades amb molts homes prenguéssim la iniciativa i sortíssim qualsevol dia de primavera a defensar el dret de les dones a decidir sobre la nostra vida i la nostra maternitat alhora que pressionem el Govern perquè deixi de donar voltes i aprovi finalment la llei. Així ens podrem dedicar a altres lluites més noves.
Font: Marta Latorre
Així convertim una actitud legítima en defensa d'una llei de terminis en un enfrontament anti-pro-vida.
Em cal com a dona i feminista expressar quin és el meu sentir -crec que compartit per moltes altres dones- no en conec a cap que es manifesti proavortista, em nego a posar l'accent en aquesta dicotomia.
Tenir fills és una cosa molt seriosa i complicada perquè sigui el resultat d'una badada o error, un fill ha de ser una cosa desitjada, cal garantir-li almenys amor. Estic en contra que es converteixi en un tràmit o una obligació social. Cap dona pot ser pressionada perquè es converteixi en mare.
Quines són les bondats de la nova llei respecte a l'anterior? Primer, per ser una llei de terminis implica deslliurar la dona de la tutela de cap altre professional mèdic, cap persona ha de certificar perill físic o malaltia psíquica de la mare per avortar. Retorna a la dona el dret al propi cos i a la gestió raonada de la seva vida.
Segona, en ser possible només fins a les 12 o 14 setmanes (ja es veurà) tanca la porta als avortaments en etapes avançades de l'embaràs que es produeix alguna vegada. Sempre sota el paraigües d'algun professional enriquit amb el tema.
Endarrerits com anem respecte d'Europa (fins i tot de la catòlica Bèlgica) en temes com aquest i el de la contracepció només ens falta fer una guerra per autoritzar ara mateix la píndola de l'endemà.
Quan una dona, sovint una adolescent, ha d'avortar, és per esmenar un terrible error, propi de l'edat, que és l'excés de confiança -"a mi no em passarà"-, què fem amb aquesta adolescent? O amb qualsevol altra dona?
Be, Pro-vida les culpabilitza, les fa entrar en l'horror de creure's assassines obligant-nos a veure imatges patètiques d'embrions fets malbé, o be les farà creure, sense cap respecte als seus sentiments, que son fàbriques de procrear per a altres famílies que no poden.
Avui donarà recordatoris amb imatges de nens dolços i rossos i jo voldria que nosaltres no convertíssim aquesta excursió en un enfrontament amb aquests personatges residuals del món canviant.
En aquests moments, en què en tots els àmbits de la vida hem de conviure amb allò vell i allò nou que es gesta, en aquesta transició com totes ben difícil, preferiria que les dones de Girona acompanyades amb molts homes prenguéssim la iniciativa i sortíssim qualsevol dia de primavera a defensar el dret de les dones a decidir sobre la nostra vida i la nostra maternitat alhora que pressionem el Govern perquè deixi de donar voltes i aprovi finalment la llei. Així ens podrem dedicar a altres lluites més noves.
Font: Marta Latorre
