.png)
La lluita contra la xacra social que suposa la violència masclista continua sent un dels eixos centrals des dels serveis socials de l'Ajuntament de Girona. El regidor de l'àrea i segon tinent d'alcalde, Joan Olòriz, va destacar la preocupació per l'alt percentatge de dones que «es pot dir que han patit maltractaments tota la vida», referint-se al terç de dones que admeten que fa més de deu anys que estan sotmeses a violència masclista.
Un terç de les dones maltractades de la ciutat de Girona admeten que fa més de deu anys que són víctimes de la violència de gènere. És una de les dades més reveladores de la memòria del servei municipal d'informació i atenció a la dona de l'any 2008, en què va atendre 167 dones, una xifra que suposa un increment del 20% respecte de l'any anterior. Encara hi ha més dades impactants: gairebé tres de cada quatre dones es queden sense suport familiar i un 63% no tenen recursos econòmics.
Olòriz també va posar l'accent en el fet que en set de cada deu casos es comprova que la dona maltractada no rep suport familiar. Tampoc és gens encoratjadora la dada de la memòria segons la qual un 63% de les dones admeten que no disposen d'autonomia econòmica. El responsable dels serveis socials destaca que la voluntat és «donar un servei integral i el suport necessari a les dones víctimes d'aquesta xacra social».
Atenció als infants
El coordinador del servei, Miquel Barnera, posa en relleu l'esforç de l'equip per atendre els infants de les dones maltractades. De les 167 dones que van atendre, 110 conviuen amb els fills. En total, són 183 infants els que van patir la violència en l'àmbit de la llar perquè la majoria de les dones (el 38,18%) tenen dos menors al seu càrrec en edat compreses entre els tres i els set anys (el 30,60%).
Barnera subratlla que la intervenció en els fills «és bàsica per evitar que la violència es perpetuï»: «Se'ns fa evident el patiment que aquests fills duien a dins.»
Com a mesura de prevenció, el 2008 es va dotar del servei mòbil de teleassistència 34 dones pel risc evident d'agressió en què es trobaven, i 14 més seguien amb el dispositiu des d'anys anteriors.
Els responsables del servei també van mostrar preocupació pels casos de les dones maltractades estrangeres sense papers. Des del servei tenen moltes dificultats per poder-les atendre i trobar recursos adients, per això fan una crida a les administracions per resoldre aquesta mancança.
El tinent d'alcalde de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olóriz, va explicar aquest col•lectiu, el de dones maltractades en situació irregular al país, és un dels que costa més arribar. "Pel fet de no tenir papers, es retallen molt més les ajudes que poden rebre", va explicar Olóriz. Durant el 2008 van ser 18 les dones ateses en aquesta situació. La majoria de les dones, però, són autòctones i durant el darrer any van ser 93 les que es van adreçar a aquest servei. El 32,33% -54 casos- són dones estrangeres no comunitàries però que tenen la documentació regularitzada.
La majoria d'aquestes dones disposen d'un habitatge però, segons la llei, és la víctima la que té dret a quedar-se amb el pis. Així, 120 de les dones tenen casa. Tot i això, quatre dones no van tenir on anar aquest 2008 i, davant la situació d'emergència, es van allotjar a La Sopa.
Olóriz va detallar que encara s'arrossega la mentalitat que els maltractaments són "draps bruts que cal rentar a casa": 118 de les dones ateses (el 70,66%) no tenen suport familiar. Un altre dels "problemes" que tenen les dones per acabar amb la situació de violència és l'econòmic, segons la memòria del servei sis de cada deu dones no tenen autonomia econòmica i només el 50,90% estan preparades laboralment.
Un altre dels serveis és la teleassistència mòbil per a les víctimes de violència de gènere. Durant el 2008 24 dones es van donar d'alta al servei, 20 de les quals tenen ordre de protecció. L'ús del dispositiu va evitar que en diferents situacions l'agressor s'acostés a la víctima.
Durant els tres primers mesos d'aquest any, la xifra de dones ateses pel servei es va incrementar respecte al mateix període de l'any passat. Olòriz es mostra caut amb les dades d'aquest any per veure si la crisi suposa un augment de la conflictivitat o si, per contra, la recessió econòmica fa retreure les dones de denunciar la seva situació. Olòriz va ser contundent: «En moments com aquest no podem abaixar la guàrdia en aquest servei.»
Olóriz va admetre que normalment cada any les xifres de dones ateses augmenten entorn a un 15 o un 20% però que les primeres dades d'aquest any fan preveure que l'augment serà superior. El Servei d'Informació i Atenció a la Dona de l'Ajuntament de Girona va atendre 35 dones víctimes de violència de gènere durant el primer trimestre del 2009. Aquesta xifra suposa un increment del 30% respecte a les dades del mateix període de l'any passat.
En aquest temps, també s'han donat d'alta vuit dones més del programa de teleassistència.
Algunes dades
Dones ateses el 2008
S'han atès 167 dones.
105 eren noves usuàries del servei
i 62 seguien el procés de recuperació.
78 dones havien formulat denúncia.
Edat de les dones
3 de menys de 20 anys.
36 d'entre 21 i 30 anys.
60 d'entre 31 i 40 anys.
36 d'entre 41 i 50 anys.
24 d'entre 51 i 64 anys.
8 de més de 64 anys.
Procedència i situació
93 d'autòctones.
2 de països comunitaris.
54 d'estrangeres no comunitàries amb documentació regularitzada.
18 d'estrangeres sense documentació regularitzada.
Temps de maltractaments
Un 23%, menys d'un any de maltractament.
Un 22,7%, entre 2 i 3 anys de violència.
Un 11,9%, entre 4 i 5 anys de violència.
Un 8,3% fa entre sis i deu anys que són víctimes de violència.
Un 33,5% fa més de deu anys que pateixen maltractaments.
Situació sociolaboral
Un 70% no tenen suport familiar.
Un 63% no tenen autonomia econòmica.
Un 71,8% disposen d'habitatge.
Un 50,9% estan preparades laboralment.
Atenció als fills
S'han atès 183 infants
i joves. Un 52% dels menors tenen entre
3 i 11 anys.
Font: Diari de Girona, El Punt, Ajuntament
Un terç de les dones maltractades de la ciutat de Girona admeten que fa més de deu anys que són víctimes de la violència de gènere. És una de les dades més reveladores de la memòria del servei municipal d'informació i atenció a la dona de l'any 2008, en què va atendre 167 dones, una xifra que suposa un increment del 20% respecte de l'any anterior. Encara hi ha més dades impactants: gairebé tres de cada quatre dones es queden sense suport familiar i un 63% no tenen recursos econòmics.
Olòriz també va posar l'accent en el fet que en set de cada deu casos es comprova que la dona maltractada no rep suport familiar. Tampoc és gens encoratjadora la dada de la memòria segons la qual un 63% de les dones admeten que no disposen d'autonomia econòmica. El responsable dels serveis socials destaca que la voluntat és «donar un servei integral i el suport necessari a les dones víctimes d'aquesta xacra social».
Atenció als infants
El coordinador del servei, Miquel Barnera, posa en relleu l'esforç de l'equip per atendre els infants de les dones maltractades. De les 167 dones que van atendre, 110 conviuen amb els fills. En total, són 183 infants els que van patir la violència en l'àmbit de la llar perquè la majoria de les dones (el 38,18%) tenen dos menors al seu càrrec en edat compreses entre els tres i els set anys (el 30,60%).
Barnera subratlla que la intervenció en els fills «és bàsica per evitar que la violència es perpetuï»: «Se'ns fa evident el patiment que aquests fills duien a dins.»
El servei també intervé en els fills de dones maltractades perquè superin el trauma provocat per les agressions a les mares i puguin establir vincles afectius saludables. Durant el 2008 van atendre 60 menors; la majoria tenen entre set i dotze anys i són autòctons.
Com a mesura de prevenció, el 2008 es va dotar del servei mòbil de teleassistència 34 dones pel risc evident d'agressió en què es trobaven, i 14 més seguien amb el dispositiu des d'anys anteriors.
Els responsables del servei també van mostrar preocupació pels casos de les dones maltractades estrangeres sense papers. Des del servei tenen moltes dificultats per poder-les atendre i trobar recursos adients, per això fan una crida a les administracions per resoldre aquesta mancança.
El tinent d'alcalde de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olóriz, va explicar aquest col•lectiu, el de dones maltractades en situació irregular al país, és un dels que costa més arribar. "Pel fet de no tenir papers, es retallen molt més les ajudes que poden rebre", va explicar Olóriz. Durant el 2008 van ser 18 les dones ateses en aquesta situació. La majoria de les dones, però, són autòctones i durant el darrer any van ser 93 les que es van adreçar a aquest servei. El 32,33% -54 casos- són dones estrangeres no comunitàries però que tenen la documentació regularitzada.
La majoria d'aquestes dones disposen d'un habitatge però, segons la llei, és la víctima la que té dret a quedar-se amb el pis. Així, 120 de les dones tenen casa. Tot i això, quatre dones no van tenir on anar aquest 2008 i, davant la situació d'emergència, es van allotjar a La Sopa.
Olóriz va detallar que encara s'arrossega la mentalitat que els maltractaments són "draps bruts que cal rentar a casa": 118 de les dones ateses (el 70,66%) no tenen suport familiar. Un altre dels "problemes" que tenen les dones per acabar amb la situació de violència és l'econòmic, segons la memòria del servei sis de cada deu dones no tenen autonomia econòmica i només el 50,90% estan preparades laboralment.
Un altre dels serveis és la teleassistència mòbil per a les víctimes de violència de gènere. Durant el 2008 24 dones es van donar d'alta al servei, 20 de les quals tenen ordre de protecció. L'ús del dispositiu va evitar que en diferents situacions l'agressor s'acostés a la víctima.
Durant els tres primers mesos d'aquest any, la xifra de dones ateses pel servei es va incrementar respecte al mateix període de l'any passat. Olòriz es mostra caut amb les dades d'aquest any per veure si la crisi suposa un augment de la conflictivitat o si, per contra, la recessió econòmica fa retreure les dones de denunciar la seva situació. Olòriz va ser contundent: «En moments com aquest no podem abaixar la guàrdia en aquest servei.»
Olóriz va admetre que normalment cada any les xifres de dones ateses augmenten entorn a un 15 o un 20% però que les primeres dades d'aquest any fan preveure que l'augment serà superior. El Servei d'Informació i Atenció a la Dona de l'Ajuntament de Girona va atendre 35 dones víctimes de violència de gènere durant el primer trimestre del 2009. Aquesta xifra suposa un increment del 30% respecte a les dades del mateix període de l'any passat.
En aquest temps, també s'han donat d'alta vuit dones més del programa de teleassistència.
Dones ateses el 2008
S'han atès 167 dones.
105 eren noves usuàries del servei
i 62 seguien el procés de recuperació.
78 dones havien formulat denúncia.
Edat de les dones
3 de menys de 20 anys.
36 d'entre 21 i 30 anys.
60 d'entre 31 i 40 anys.
36 d'entre 41 i 50 anys.
24 d'entre 51 i 64 anys.
8 de més de 64 anys.
Procedència i situació
93 d'autòctones.
2 de països comunitaris.
54 d'estrangeres no comunitàries amb documentació regularitzada.
18 d'estrangeres sense documentació regularitzada.
Temps de maltractaments
Un 23%, menys d'un any de maltractament.
Un 22,7%, entre 2 i 3 anys de violència.
Un 11,9%, entre 4 i 5 anys de violència.
Un 8,3% fa entre sis i deu anys que són víctimes de violència.
Un 33,5% fa més de deu anys que pateixen maltractaments.
Situació sociolaboral
Un 70% no tenen suport familiar.
Un 63% no tenen autonomia econòmica.
Un 71,8% disposen d'habitatge.
Un 50,9% estan preparades laboralment.
Atenció als fills
S'han atès 183 infants
i joves. Un 52% dels menors tenen entre
3 i 11 anys.
Font: Diari de Girona, El Punt, Ajuntament
