Font: El Punt Digital
L'Agència Catalana de l'Aigua ha advertit que el problema de la contaminació de les aigües subterrànies a causa dels nitrats d'origen agrari augmenta, i que no es podrà resoldre a curt termini. Encara més, en la pròxima revisió de les zones susceptibles de tenir un excés de nitrats augmentarà el nombre de municipis catalans que estaran en zona de risc, si bé això no afectarà les comarques gironines. Des de l'ACA destaquen que es prenen diverses mesures per garantir la qualitat de l'aigua per a ús domèstic, com ara la construcció de xarxes d'abastament i la reubicació de captacions, però això no ha permès reduir la presència de nitrats als aqüífers. Això, diuen, s'ha d'aconseguir amb més implicació del sector agroramader en la gestió dels fems i purins, així com del DAR.
El 1991 la Unió Europea va elaborar la Directiva Nitrats, una normativa sobre la presència de nitrats a l'aigua. En funció d'aquesta directiva, i del posterior decret que va fer la Generalitat, es van definir les zones vulnerables a tenir contaminació per nitrats, en funció de les analítiques a pous, la càrrega ramadera i el risc d'afectació al proveïment públic. Des de llavors, en cada revisió del decret l'ACA ha anat ampliant aquestes zones. Josep Maria Niñerola, cap de la Unitat Singular de Planificació i Coordinació Hidrològica de l'ACA, va explicar: «Ens hi veiem forçats perquè no s'aprecien millores en l'evolució de la qualitat de l'aigua subterrània.» La majoria dels punts afectats per contaminació de nitrats són d'origen agrari a causa de l'adob i, en bona mesura, dels purins, i només en algun cas, ho són per abocaments de depuradores o aigües negres. I un cop un aqüífer ha quedat contaminat, pot costar més de 25 anys recuperar-lo, perquè el nitrat és molt difícil d'eliminar. Per això l'ACA ha invertit en depuradores i xarxa d'abastament en les zones vulnerables, per garantir aigua potable a la població, si bé això no soluciona la contaminació d'aqüífers. Niñerola demana que es facin esforços en la implantació de bones pràctiques de fertilització, i que s'exportin o s'eliminin els excedents de purins i nitrats a les zones excedentàries: «De la mateixa manera que el sector industrial depura les aigües residuals, el sector ramader hauria de fer el mateix.» El responsable de l'ACA creu que aquest sector respondria de manera positiva a polítiques que estimulessin les bones pràctiques i sancionés les incorrectes. Adverteix, però, que a curt termini no es podrà millorar la situació i complir els objectius de la directiva marc de l'aigua de la UE.
El 1991 la Unió Europea va elaborar la Directiva Nitrats, una normativa sobre la presència de nitrats a l'aigua. En funció d'aquesta directiva, i del posterior decret que va fer la Generalitat, es van definir les zones vulnerables a tenir contaminació per nitrats, en funció de les analítiques a pous, la càrrega ramadera i el risc d'afectació al proveïment públic. Des de llavors, en cada revisió del decret l'ACA ha anat ampliant aquestes zones. Josep Maria Niñerola, cap de la Unitat Singular de Planificació i Coordinació Hidrològica de l'ACA, va explicar: «Ens hi veiem forçats perquè no s'aprecien millores en l'evolució de la qualitat de l'aigua subterrània.» La majoria dels punts afectats per contaminació de nitrats són d'origen agrari a causa de l'adob i, en bona mesura, dels purins, i només en algun cas, ho són per abocaments de depuradores o aigües negres. I un cop un aqüífer ha quedat contaminat, pot costar més de 25 anys recuperar-lo, perquè el nitrat és molt difícil d'eliminar. Per això l'ACA ha invertit en depuradores i xarxa d'abastament en les zones vulnerables, per garantir aigua potable a la població, si bé això no soluciona la contaminació d'aqüífers. Niñerola demana que es facin esforços en la implantació de bones pràctiques de fertilització, i que s'exportin o s'eliminin els excedents de purins i nitrats a les zones excedentàries: «De la mateixa manera que el sector industrial depura les aigües residuals, el sector ramader hauria de fer el mateix.» El responsable de l'ACA creu que aquest sector respondria de manera positiva a polítiques que estimulessin les bones pràctiques i sancionés les incorrectes. Adverteix, però, que a curt termini no es podrà millorar la situació i complir els objectius de la directiva marc de l'aigua de la UE.