DiarideGirona/JORDI PLANAS BOSCH
Al barri de Peronia, al nord de Ciutat Guatemala, hi viuen setanta mil persones amuntegades en barraques de cartró, fustes, uralites i maons de ciment. A tot el barri només hi ha un metge, un arbre i molta violència.
Tothom espera que la sort els ajudi a acabar el dia sense morts a la família ja que en aquest barri, de mitjana, hi ha un assassinat cada dos dies. Les escoles són buides, no hi ha llibres i els mestres mal pagats no arriben a aquest indret on la vida d'una nena val el mateix que la bala que la pot matar en qualsevol cantonada a partir de les cinc de la tarda.
Allí hi vaig conèixer al Padre Elías, un àcrata que llegeix l'evangeli mirant als seus veïns, no pas com la cúria de Roma que ho fa mirant els núvols o els seus interessos bancaris.
Guatemala explotada des de la colonització, sotmesa, indígena i menyspreada per la seva casta criolla, porta en el seu interior indígena el plor maternal de la violació sistemàtica. El Mossad israelià juntament amb els racistes de Sud-àfrica varen ensinistrar un dels exèrcits més sanguinaris de l'Amèrica Llatina amb el vistiplau dels Estats Units.
Ara la democràcia dels rics que s'hi ha instal·lat segueix descalçant els pobres, humiliant els indis i esclavitzant els nens. Els oligarques palestinitzen els indis pobres i des de les selves impenetrables del país es continuen denunciant segrestos d'infants que després d'esquarterats passen a engrossir els bancs d'òrgans d'hospitals del primer món.
Ara, en algunes zones de muntanya, s'hi ha trobat or i això ha atret la cobdícia de rapinyaires del món occidental que després d'arrasar ecosistemes sencers a la recerca de l'apreciat mineral llencen el cianur a les aigües verges dels rius guatemalencs tot contaminant de per vida els rics ecosistemes.
Enfront d'això, Àlvaro Ramazzini, el bisbe de les causes pendents de Guatemala, ha començat un camí de denúncia que l'ha portat a rebre amenaces de mort per part dels cacics de la terra que va veure néixer Rigoberta Menchú.
Peronia es una radiografia del que avui és Guatemala, un país de silencis, de pors contingudes, on la dignitat ressona en la veu d'un bisbe, en l'exemple d'un capellà llibertari o en el pas descalç de milions d'indis que fa més de cinc-cents anys que esperen tenir el seu paper en la història.
Mentrestant el silenci occidental és còmplice de l'ofec que pateixen els pobles descalços de la terra.