.png)
Enric Pardo, regidor del barri del Güell-Devesa i de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Aj. de Girona
Un any més la Festa Major del barri de la Devesa-Güell ens anuncia la fi de l'estiu i la tornada a la vida normal, si és que se'n pot dir normal del ritme diari al que sovint estem sotmesos. La tornada a l'escola i la fi de les vacances de nou ompliran de cotxes i tràfic els carrers del barri. Enrera quedarà el record dels vespres a la plaça contemplant els més menuts com giravolten a la roda mecànica o com els més grans es llancen un i altre cop per la tirolina, o com van amunt i avall amb la bicicleta grans i petits aprofitant el carril bici del carrer Güell. També, i sobretot, enyorarem la relativa quietud que l'estiu porta a la ciutat. En aquests dies, ens preguntem amb recança si no podria ser sempre així.
Jo sóc dels que pensa que quan col·lectivament tenim un desig, l'univers es conjura per a fer-lo possible. Així, que no tinc cap mena de dubte que serà una realitat el desig col·lectiu que l'Associació de Veïns Devesa-Güell va expressar l'any 2006 demanant que aquest barri es convertís en la primera Àrea verda de Girona i es limités la velocitat a 30 km/h. Aquest desig, que parlava de mesures de pacificació del trànsit, de donar preferència als veïns en l'aparcament, de donar continuïtat a l'eix peatonal del carrer Güell, és avui més a prop que mai.
Amb l'inici d'aquest nou curs polític l'Ajuntament de Girona endegarà el debat sobre les àrees verdes d'aparcament que ineludiblement hauran de tenir en compte que la Devesa va ser el primer barri en demanar-les i probablement un dels que més les necessita. No tan sols perquè el barri esdevé a diari el gran aparcament del centre, si no també perquè, de no fer-ho, la implantació de l'estació del TAV al centre de Girona provocaria un col·lapse de trànsit al barri difícilment suportable.
El barri no sols són les cases, els equipaments, els carrers i les places. Són sobretot les persones que hi viuen. I és en el seu benestar que hem de pensar. Aquest benestar que sentim a l'estiu i vivim avui amb recança. Que els nens puguin jugar al carrer sense temença, que els avis, que els veïns puguin fer dels carrers, ara farcits de cotxes, el lloc de trobada és, ha de ser, un desig possible.
Aquests dies es parla molt, i encara es parlarà més en el futur, de la crisi del petroli. Una crisi que ens obliga a repensar la societat i, en especial, les ciutats on vivim. Com serà Girona d'aquí a 20 anys quan el petroli esdevingui un luxe? Aquesta pregunta no té una sola resposta i potser ni tan sols cal respondre-la. Tan sols cal tenir-la en compte a la hora de prendre les decisions. Decisions que per altra banda, donada la seva transcendència, només es poden prendre d'acord amb els veïns i veïnes.
Text inclós al programa de la festa major del barri del Güell- Devesa, editat per l'AV.
