.png)
La data de l'11 de Setembre és d'aquelles que més enllà de les celebracions i commemoracions oficials, serveixen per fer una reflexió sobre la salut del país i dels seus ciutadans. Una data en la qual catalans i catalanes continuem reivindicant el nostre dret a decidir quin tipus de país volem i què necessitem per tal de poder-ho aconseguir. La conjunció del desenvolupament estatutari, del seu finançament i de la crisi econòmica han fet un còctel prou explosiu per poder predir una temporada de fortes turbulències.
La xifra de l'atur a Catalunya a l'agost és de 342.082 persones, cosa que suposa el 27,89% més en relació amb el mateix mes del 2007. La contractació en relació amb el mes d'agost del 2007 ha estat el 23,39% menor a la demarcació de Girona i si la comparació es fa amb el mes de juliol la davallada de contractes a Girona és d'una caiguda intermensual del 50,11%.
Aquestes xifres junt amb d'altres ens parlen d'una situació econòmica que demana actuacions i previsions.
Si fins ara l'asfíxia de les administracions catalanes havia estat greu (per això ens troben on ens trobem), podem assegurar que la no consecució d'un finançament suficient i acceptable les podria portar al col·lapse. Això es vàlid per la Generalitat i el necessari compliment de la lletra de l'estatut, però també pels ajuntaments, la ventafocs de l'administració que amb una clara reducció de recursos propis, tenen que fer-se càrrec cada vegada més de nous serveis pels ciutadans. Aquesta situació ja de per si molt preocupant pot esdevenir crítica si alhora es produeix la retallada del fons municipals procedents de l'estat anunciada pel Ministre d'Economia.
La ciutat de Girona inclosa en aquesta realitat, té un munt de reptes al davant, però un pressupost en recessió, per la qual cosa caldrà prioritzar, i amb bon criteri les inversions més necessàries pels temps que corren.
L'equip de govern de la ciutat hem d'aconseguir reduir la despesa pública amb la màxima eficàcia, però al mateix temps hem de reforçar els serveis que estiguin relacionats amb la protecció social dels ciutadans i la lluita contra l'exclusió i la pobresa extrema per tal de minimitzar els efectes de la crisi sobre les capes socials més febles.
Tanmateix, igual que fem tots en la nostra economia domèstica, és hora d'invertir en allò que ens produeixi estalvi. L'eficiència en l'enllumenat públic, les energies renovables, l'aprofitament dels residus, el transport públic són ara més que mai polítiques indispensables per afrontar un futur amb menys despesa.
Girona té per davant un munt d'obres noves que canviaran la seva fisonomia i potser la seva realitat social, l'exemple paradigmàtic és l'execució de les obres del TAV, però abans d'aquest canvi, les incomoditats d'aquestes obres seran un desafiament per els ciutadans i els gestors de la nostra ciutat. Algunes d'aquestes obres, les més necessàries, s'hauran d'afrontar tot i les dificultats ?pres?supostàries, d'altres més discutibles, projectades en una època de creixement econòmic, hauran d'esperar millors temps.
Austeritat, enfortiment social i inversió en estalvi seran la línia de treball del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Girona per al nou curs polític.
Més que mai aquest 11 de setembre pot ser una bona data per repensar la nostra ciutat i el seu projecte. L'equilibri entre una ciutat turística, que no ha de ser de postal i la ciutat viva on tothom tingui cabuda pel seu dinamisme i empenta és un repte que hem d'acceptar.
Joan Olóriz Enric Pardo i Núria Téres
La xifra de l'atur a Catalunya a l'agost és de 342.082 persones, cosa que suposa el 27,89% més en relació amb el mateix mes del 2007. La contractació en relació amb el mes d'agost del 2007 ha estat el 23,39% menor a la demarcació de Girona i si la comparació es fa amb el mes de juliol la davallada de contractes a Girona és d'una caiguda intermensual del 50,11%.
Aquestes xifres junt amb d'altres ens parlen d'una situació econòmica que demana actuacions i previsions.
Si fins ara l'asfíxia de les administracions catalanes havia estat greu (per això ens troben on ens trobem), podem assegurar que la no consecució d'un finançament suficient i acceptable les podria portar al col·lapse. Això es vàlid per la Generalitat i el necessari compliment de la lletra de l'estatut, però també pels ajuntaments, la ventafocs de l'administració que amb una clara reducció de recursos propis, tenen que fer-se càrrec cada vegada més de nous serveis pels ciutadans. Aquesta situació ja de per si molt preocupant pot esdevenir crítica si alhora es produeix la retallada del fons municipals procedents de l'estat anunciada pel Ministre d'Economia.
La ciutat de Girona inclosa en aquesta realitat, té un munt de reptes al davant, però un pressupost en recessió, per la qual cosa caldrà prioritzar, i amb bon criteri les inversions més necessàries pels temps que corren.
L'equip de govern de la ciutat hem d'aconseguir reduir la despesa pública amb la màxima eficàcia, però al mateix temps hem de reforçar els serveis que estiguin relacionats amb la protecció social dels ciutadans i la lluita contra l'exclusió i la pobresa extrema per tal de minimitzar els efectes de la crisi sobre les capes socials més febles.
Tanmateix, igual que fem tots en la nostra economia domèstica, és hora d'invertir en allò que ens produeixi estalvi. L'eficiència en l'enllumenat públic, les energies renovables, l'aprofitament dels residus, el transport públic són ara més que mai polítiques indispensables per afrontar un futur amb menys despesa.
Girona té per davant un munt d'obres noves que canviaran la seva fisonomia i potser la seva realitat social, l'exemple paradigmàtic és l'execució de les obres del TAV, però abans d'aquest canvi, les incomoditats d'aquestes obres seran un desafiament per els ciutadans i els gestors de la nostra ciutat. Algunes d'aquestes obres, les més necessàries, s'hauran d'afrontar tot i les dificultats ?pres?supostàries, d'altres més discutibles, projectades en una època de creixement econòmic, hauran d'esperar millors temps.
Austeritat, enfortiment social i inversió en estalvi seran la línia de treball del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Girona per al nou curs polític.
Més que mai aquest 11 de setembre pot ser una bona data per repensar la nostra ciutat i el seu projecte. L'equilibri entre una ciutat turística, que no ha de ser de postal i la ciutat viva on tothom tingui cabuda pel seu dinamisme i empenta és un repte que hem d'acceptar.
Joan Olóriz Enric Pardo i Núria Téres
