Girona concentra més del 50% d´accions de prevenció de l´ablació genital a dones

Suprimir el prepuci de la dona eliminant o no el clítoris. Suprimir el clítoris amb extirpació total o parcial dels llavis menors. Suprimir part dels òrgans genitals o tots i suturar l'obertura vaginal. I fins i tot introduir substàncies corrosives a la vagina per causar sagnat o per estrènyer el canal vaginal. Són diversos tipus d'ablació genital femenina, una pràctica que es du a terme en 26 països africans i en alguns d'asiàtics, com ara el Iemen o l'Afganistan, amb finalitats que mai són terapèutiques. Des que el juny del 2002 la Generalitat va posar en marxa un protocol per a la seva prevenció, la mutilació genital femenina s'ha evitat en un total de 223 casos en què se sospitava que es podia practicar de forma imminent, sobretot perquè les nenes havien de viatjar al seu país d'origen. D'aquests, uns 150, més de la meitat, han estat a les comarques gironines, que és una de les zones on primer es va implantar el protocol. Però passats cinc anys, els canvis legislatius -ara la mutilació és un delicte- han forçat l'elaboració d'un nou protocol, que ahir es va presentar en unes jornades a la Biblioteca Comarcal de la Selva, situada a Blanes.

"La mutilació genital femenina és una pràctica ancestral, però totalment execrable. No hi ha relativisme cultural que la justifiqui", va dir ahir el Secretari per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós. Va ser en l'acte inaugural de les jornades, a les quals van prendre part més d'una cinquantena de participants.
Sembla que sorgida a l'antic Egipte abans del naixement de l'Islam, l'ablació dels genitals femenins pot ser un requisit per casar-se, per assolir una determinada posició social o simplement perquè la dona fos acceptada dins la comunitat.

Però segons va explicar Amorós, que es practiqui o no i la justificació per fer-ho depèn més de l'ètnia de la qual es forma part que del país d'on es procedeix. "Per això no podem avaluar la població de risc a Catalunya, ja que tenim estadístiques sobre el país d'origen de les persones immigrades, però no de la seva ètnia", va aclarir.
També les ètnies solen determinar a quina edat es practica la mutilació genital, que habitualment està entre els pocs dies de vida i l'inici de la pubertat, "encara que hi ha casos en què s'ha practicat a dones de 40 anys quan viatgen al seu país", va subratllar ahir la doctora Imma Sau, pediatra i encarregada de la formació en mutilació genital femenina a l'Institut Català de la Salut (ICS).
En qualsevol cas, el protocol del Govern català marca quin és el circuit que han de seguir els professionals en contacte amb les persones immigrades i que poden detectar la intenció de praticar una ablació -metges, mestres, agents dels cossos de seguretat i tècnics d'immigració-.
En concret, s'estableixen tres fases d'intervenció: informació i formació quan hi ha sospita de risc, treball en xarxa entre els diversos professionals davant aquesta sospita i trasllat del cas al Jutjat i a la Fiscalia perquè adoptin mesures cautelars com la retirada del passaport davant d'un risc imminent.
Cinc denúncies
A les comarques gironines s'han produït des de l'establiment del protocol el 2002 cinc casos en què s'ha requerit l'actuació de la Justícia per retirar passaports o impedir viatges als països d'origen. Però cap en què s'hagi practicat l'ablació després que els familiars de la nena hagin confirmat estar assabentats de les conseqüències penals d'aquesta pràctica, que van entre els sis i els dotze anys de presó.
Canvis legislatius
Aquesta pena de presó és un dels canvis legislatius que han obligat a modificar el protocol de prevenció de la mutilació genital femenina, després que el Codi penal l'hagi tipificat com a delicte. A més, la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial ara permet actuar fora d'Espanya davant aquelles persones que practiquin una ablació a dones residents a l'estat.
Malgrat tot, aquestes modificacions legislatives han provocat que, en alguns casos, les nenes marxin al país d'origen i després no tornin.
Font: Diari de Girona, Roser Reyner