.png)
No descobreixo res de nou si dic que l'actual crisi del sistema capitalista està produint i produirà un augment de la conflictivitat social a tots els nivells. De les diferents cares i fronts que presentarà aquesta conflictivitat m'agradaria fixar-me en dues notícies que han coincidit en el temps: una, la convocatòria d'una concentració racista a la vila de Salt per part d'un grup feixista, l'altra, els durs enfrontaments entre la comunitat gitana i magrebina ocorreguts en el barri dels Rosers, de la pedania del Palmar, a Múrcia, arran d'una baralla entre dos menors. Els dos fets semblen de naturalesa diferent però crec que tots dos són símptomes de la mateixa malaltia: l'empitjorament de la qualitat de vida de les classes populars.Amb certa normalitat científica en qualsevol curs d'iniciació a l'economia t'expliquen que el capitalisme té crisis cícliques inevitables, el que normalment no s'explica és qui paga realment el preu d'aquestes crisis. En aquest article no vull entrar en el tema de com pot ser que parlem del sistema capitalista com d'un sistema d'èxit quan en els seus millors moments manté dues terceres parts de la població (més de 4.000 milions de persones) en situació de pobresa o pobresa extrema, vull parlar d'alguns dels efectes perversos que la crisi té en les societats autoanomenades desenvolupades.
La recerca de caps de turc en temps de crisi és un fet recurrent al llarg de la historia, per exemple, després d'uns anys de prosperitat econòmica les classes mitjanes i baixes d'Alemanya veuen caure el seu nivell de vida, la crisi econòmica del 1929 comportarà el triomf dels missatges culpabilitzadors i criminalizadors de jueus, dissidents polítics, gitanos, homosexuals, descapacitats psíquics i d'altres. Sembla més fàcil acceptar els missatges que culpabilitzen les minories de tots els mals, que cercar en el poder la seva responsabilitat.
Ara la història torna a repetir-se, davant situacions de competència per recursos escassos, la temptació de culpar el veí que està en la teva mateixa situació o pitjor és forta. Que manquen places d'escoles bressol, la culpa no és deguda a una mala planificació de l'administració o que aquesta no tingui recursos perquè se'ls ha gastat rescatant banquers, la culpa és dels treballadors que han vingut de fora a guanyar-se la vida. Que la qualitat del sistema educatiu no és l'òptima, la culpa no serà que l'escola pública no té prou pressupostos per les necessitats de la gent que viu en el territori o que els diners públics serveixin per a les escoles privades, sinó que hi ha massa immigrants i això es el que fa baixar la qualitat de l'ensenyament. Des de la dreta i la ultradreta els missatges són tan clars com demagògics, la culpa de l'empitjorament de la qualitat de vida és perquè hi ha massa immigrants, o perquè les dones no s'estan a casa o perquè s'ha perdut la moral i hi ha massa pervertits. La pedagogia de l'esquerra sempre serà més complexa perquè intentem explicar la realitat, no amb una frase tòpica sinó perquè volem arribar a l'arrel. Els treballadors i les treballadores vinguem d'on vinguem estem pagant la crisi. La manca d'inversió en serveis és una font de conflicte i una forma de trencar la cohesió social. Des de l'esquerra hem de denunciar els veritables culpables del deteriorament social.
L'enfrontament entre comunitats com el del barri del Rosers de la Plana té la seva explicació en la deixadesa de l'administració en el deteriorament econòmic i social d'aquest. La possibilitat que missatges racistes arribin a quallar de forma perillosa a Salt o altres poblacions té a veure que no es dotin de recursos i serveis suficients aquestes poblacions.
És ara, en aquest temps, quan més necessaris són els discursos i les accions des d'una perspectiva d'esquerres, els valors d'igualtat, solidaritat i justícia social entre tots els ciutadans i ciutadanes son l'únic antídot que tenim contra els missatges de l'odi social.
Diari de Girona/Pau Gàlvez
La recerca de caps de turc en temps de crisi és un fet recurrent al llarg de la historia, per exemple, després d'uns anys de prosperitat econòmica les classes mitjanes i baixes d'Alemanya veuen caure el seu nivell de vida, la crisi econòmica del 1929 comportarà el triomf dels missatges culpabilitzadors i criminalizadors de jueus, dissidents polítics, gitanos, homosexuals, descapacitats psíquics i d'altres. Sembla més fàcil acceptar els missatges que culpabilitzen les minories de tots els mals, que cercar en el poder la seva responsabilitat.
Ara la història torna a repetir-se, davant situacions de competència per recursos escassos, la temptació de culpar el veí que està en la teva mateixa situació o pitjor és forta. Que manquen places d'escoles bressol, la culpa no és deguda a una mala planificació de l'administració o que aquesta no tingui recursos perquè se'ls ha gastat rescatant banquers, la culpa és dels treballadors que han vingut de fora a guanyar-se la vida. Que la qualitat del sistema educatiu no és l'òptima, la culpa no serà que l'escola pública no té prou pressupostos per les necessitats de la gent que viu en el territori o que els diners públics serveixin per a les escoles privades, sinó que hi ha massa immigrants i això es el que fa baixar la qualitat de l'ensenyament. Des de la dreta i la ultradreta els missatges són tan clars com demagògics, la culpa de l'empitjorament de la qualitat de vida és perquè hi ha massa immigrants, o perquè les dones no s'estan a casa o perquè s'ha perdut la moral i hi ha massa pervertits. La pedagogia de l'esquerra sempre serà més complexa perquè intentem explicar la realitat, no amb una frase tòpica sinó perquè volem arribar a l'arrel. Els treballadors i les treballadores vinguem d'on vinguem estem pagant la crisi. La manca d'inversió en serveis és una font de conflicte i una forma de trencar la cohesió social. Des de l'esquerra hem de denunciar els veritables culpables del deteriorament social.
L'enfrontament entre comunitats com el del barri del Rosers de la Plana té la seva explicació en la deixadesa de l'administració en el deteriorament econòmic i social d'aquest. La possibilitat que missatges racistes arribin a quallar de forma perillosa a Salt o altres poblacions té a veure que no es dotin de recursos i serveis suficients aquestes poblacions.
És ara, en aquest temps, quan més necessaris són els discursos i les accions des d'una perspectiva d'esquerres, els valors d'igualtat, solidaritat i justícia social entre tots els ciutadans i ciutadanes son l'únic antídot que tenim contra els missatges de l'odi social.
Diari de Girona/Pau Gàlvez
