.png)
Article de Anna Rosa Martínez. Delegada de Greenpeace a Catalunya.
Any 2055. A tocar d'un camp de refugiats en un àrtic sense gel, un home mira al passat tot preguntant-se perquè la humanitat no va fer res per aturar el canvi climàtic quan encara n'era a temps. I cerca la resposta en un arxiu de documentals. És l'argument de The Age of Stupid, que el 21 i 22 de setembre s'estrena simultàniament en 40 països, incloent a casa nostra. L'estrena coincideix amb l'obertura de la setmana de sessions sobre el clima de l'Assemblea General de l'ONU, amb la mirada posada a la propera Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que tindrà lloc desembre a Copenhaguen.
De Copenhaguen ha de sortir el successor del Protocol de Kioto, que caduca l'any 2012. L'augment sense treva de les emissions al llarg de la darrera dècada (malgrat Kioto) i la magnificació del canvi climàtic davant dels nostres ulls (de la mà d'efectes de retroalimentació i d'interaccions que els científics no havien ni imaginat fa tot just cinc anys) assenyala la necessitat imperiosa que les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle (GEH) deixin de créixer el 2015, i que a partir d'aquell moment baixin ràpidament. Per això cal que, a banda de finançar els països empobrits per tal que puguin desenvolupar energies netes, adaptar-se als efectes ja inevitables del canvi climàtic i aturar la deforestació, els països rics es comprometin a davallar les seves emissions en un 40% per l'any 2020. Malbaratar Copenhaguen equivaldria a duplicar els interessos de la nostra hipoteca. No actuar immediatament per davallar les emissions, també.
Cal començar a fer-ho ja, cal transformar de forma accelerada el nostre sistema elèctric, la nostra mobilitat, la nostra alimentació.... I cal combinar el disseny òptim del futur amb l'abandonament urgent de la nostra dependència actual dels combustibles fòssils. Cal construir urgentment una gran xarxa de parcs eòlics, centrals termoelèctriques, grans hortes solars i altres centrals elèctriques renovables que ens permetin tancar les nuclears i prescindir, primer, del carbó, i tot seguit del petroli i del gas natural, alhora que preparar l'era de l'energia renovable més distribuïda. Però el més urgent és que cal que comprenem, tots, la imperiosa necessitat de fer front a l'amenaça que dia a dia s'anuncia a la comunitat científica i en els informatius.
“És com observar amb primàtics la gent d'una platja llunyana, corrent en cercles, atents només al petit tros de sorra sota els seus peus, mentre un tsunami avança cap a la vora”, ens diu el protagonista de The Age of Stupid. De bon segur observaria governs d'esquerres apostant per noves autovies, ports ampliats i un aeroport per a cada capital i basant la seva planificació elèctrica en el gas natural; fabricants de cotxes venent com a “verds” vehicles que s'ajusten a una llei que ells mateixos han aigualit; edificis emblemàtis que desaprofiten l'energia que podrien captar del seu entorn o fan del malversament energètic un element “cool”...i organitzacions conservacionistes oposant-se a desenvolupaments eòlics per raons purament paisatgístiques i d'especulació.
Mentrestant, el tsunami segueix avançant.
