
Arreu del planeta, la violència contra les dones adquireix unes dimensions de genocidi. Les guerres suposen per a les dones viure situacions de màxima vulnerabilitat, en les que poden patir una multiplicitat de violències masclistes: desplaçaments forçats, segrestos, abusos sexuals, esclavitud sexual, prostitució forçada, embarassos forçats, esterilitzacions forçades... Al llarg del 2007, han estat molts els conflictes armats on la violència sexual s'ha utilitzat com a arma de guerra. Això té una doble dimensió: la individual de submissió de la víctima mitjançant el terror que provoquen els abusos sexuals, i la col·lectiva mitjançant la pretensió d'humiliar tota la comunitat enemiga. Les dones són anul·lades com a persones igual que ho són a nivell polític i social la comunitat sotmesa. En són un exemple els embarassos forçats durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina amb la intenció d'engendrar un fill servi, o la reducció de la capacitat de procreació de les dones com a resultat dels danys físics i psicològics que pateixen després de ser repetidament violades i torturades. La violència contra les dones s'exerceix des dels governs, des dels grups armats d'oposició, fins i tot des del personal d'operacions de manteniment de la pau. El fet que en nombrosos casos els responsables d'aquestes violències siguin oficials d'alt rang afavoreix que sigui vista com un patró de conducta acceptable per les forces de seguretat desplegades que giren la cara cap a un altre costat amb l'excusa de no intervenir en temes interns dels països en conflicte.
El Tribunal Penal Internacional hauria de jutjar la violació dels Drets de les dones com a crims contra la humanitat, incorporant la perspectiva de gènere en les operacions de pau. La vida sense violència és un Dret Humà fonamental i són moltes les dones que a dia d'avui no poden gaudir d'aquest dret.
(Responsable de l'area de dones d'ICV)